jueves, 25 de octubre de 2012

Quin tipus de mestra vull ser?




En primer lloc, vull ser una mestra capaç de captar l’interès dels infants i aconseguir que aquests tinguin ganes d’aprendre i que no dubtin en preguntar tot allò que els interessa, de manera que pugui aprendre de ells i ells de mi.  Vull que els nens juguin i aprenguin jugant, perquè com diu al llibre Va de mestres “les criatures fan i desfan el món a partir del joc” i “comprenen la realitat”, que per  a mi és molt important. En la meva opinió un nen que té que anar a l’escola per a repetir el que el mestre diu i que a més o fa d’una manera monòtona, perquè d’aquesta forma, se li treuran les ganes d’aprendre i investigar, veurà l’aprenentatge com reproduir les paraules del mestre, es a dir, com a l’escola tradicional, jo vull guiar als nens en el seu aprenentatge i ensenyar-los d’una manera divertida i fer-los investigar, de manera que puguin aprendre coses per ells mateixos i que siguin capaços d’ensenyar-se els uns als altres, com diu a Va de mestres “haurem de convertir als nens i nenes en mestres dels altres”, d’aquesta manera aprenen tots junts.

Per altra banda, a Va de mestres hi apareix un acudit den Forges que m’ha cridat molt l’atenció, diu: “Ens trobem dos nens. El primer diu <<A mí un ordenador nuevo, una impresora de color, treinta y cinco juegos de game boy, el láser pistola espacial, la estación orbital Selene, un equipo completo de buceo, el traje del Mad y la colección de vídeos de Disney. ¿Y a ti?>> L’altre respon: <<¡Mi papá y mi mamá me han dado besos!>> I el primer acaba: <<Jo, qué suerte.>>”, i és que de vegades els pares no passen el temps amb els seus fills i per compensar-ho els compren coses, però els nens el que de veritat necessiten és l’amor dels pares, per tant els mestres hauríem de conscienciar els pares d’això, perquè a més la causa de que molts nens que a l’escola es posen rebels es aquesta, la necessitat de estima, aquest és uns dels reptes que em d’aconseguir per a l’educació del segle XXI. Un altre repte, és aprofitar les noves tecnologies per ampliar els coneixements, però per utilitzar-los em de tenir clara la didàctica que volem utilitzar i a quins objectius volem arribar.

Aquests són els objectius que jo em plantejo i que quan sigui mestra compliré, però tots els mestres haurien de canviar el mètode tradicional per començar una nova escola.

jueves, 4 de octubre de 2012

Hola,
Em dic Andrea i tenc 18 anys, actualment estic estudiant Educació Infantil a la UIB. Em vaig decidir fer aquest grau perquè m'agraden molt els nens petits, i a més des de petita he volgut ser mestra, però fins fa dos anys estava indecisa entre ser mestra d'educació infantil i primària.
Aquest estiu vaig cuidar una nena de 4 anys i em va agradar l'experiència, malgrat que hi ha de tenir molta paciència.



Per altra banda, em pareix molt interessant la història del art, també m'agrada pintar, dibuixar i fer manualitats.